A la Comarca Natural del Moianès podeu trobar importants construccions representatives del Romànic i el Barroc.

També restes de construccions associades a diverses activitats productives de l'època pre-industrial (molins hidràulics, poues de glaç, forns de calç, barraques de vinya, ...) algunes recentment restaurades.

Romànic

L'edifici més important és el Monestir de l'Estany però hi ha també nombroses ermites disseminades pel territori, algunes, com Sant Cugat de Gavadons en bon estat de conservació.

Tornar al començament

Destaquen el retaule de Sta. Maria d'Oló
i l'església de St. Joan d'Oló entre altres
edificis d'interès.

Tornar al començament

Poua de glaç

Forns de calç

Barraca de vinya

• Els molins. En el segle XI es comenza a utilitzar la força de l'aigua per moure els molins destinats a moldre els cereals. Al Moianès hi ha restes de molts d'aquests molins hidràulics (més de 60) que es van fer servir fins a finals del segle XIX. Com que els cursos d'aigua no eren prou forts ni constants, gairebé tots son del tipus amb bassa, es a dir que l'aigua de les rieres s'emmagatzemava i, quan el dipòsit era plè, s'obria la comporta per deixar anar l'aigua i moure el molí.

• Poues de glaç. També dites poues o pous de gel o neu. Aquesta industria proveïa de gel a la comarca, la ciutat de Barcelona i, fins i tot, a ciutats més llunyanes. Va ser molt important a la comarca des del segle XVI fins al XIX; al Moianès trobem una de les concentracions més importants d'Europa d'aquests tipus de construccions (25 o pot ser mès). Algunes estàn sent restaurades, especialment al terme de Castellterçol, lo que permet observar-les en detall. Es tracta de pous amb coberta abovedada, en els quals el gel s'emmagatzemava l'hivern per conservar-lo fins l'estiu, cuan era retirat i transportat de nit fins a la seva destinació.

• Forns de calç. L'alt contingut de calç a les formacions rocoses del sur de la comarca van fer que aquesta activitat estés molt difosa. En aquests forns, el "Calciner escalfava les pedres fins a temperatures de 1.000 ºC per obtenir les "pedres de calç"

• Barraques de Vinya. Des del S XVIII fins a finals del S XIX, les vinyes es van extendre per gairebé tota la comarca, amb especial incidència a la zona més occidental. Avui podem observar disseminades pels camps que aleshores havíen sigut vinyes, restes de innombrables barraques construïdes amb la tècnica de la pedra seca. També es poden trobar restes d'altres construccions, les tines, construides de pedra seca i revestides amb ceràmica, que s'utilitzaven per "trepitjar" el raim.

Tornar al començament

En aquesta web trobareu informació i preus de diverses activitats que incloen visites a aquests tipus de construccions, acompanyats de guies que us podran explicar, en detall com van ser construídes, el seu funcionament, etc.

També trobareu un formulari que podeu fer servir per realitzar reserves prèvies de plaçes per aquestes activitats o demanar informació complementària.

Tornar al començament